| Descripció del projecte |
|
La caixa és el reflex d’un moment determinat o d’una situació determinada, al cap d’un mes pot ser diferent, cada objecte remou sentiments i vivències diferents. Elements principals de la tasca: Prioritzar el procés per davant del resultat, deixant que la persona col·labori o faci la seva caixa. Satisfaccions: Gratuïtat: les persones entreguen la seva vida. Veure com la persona es transforma i se sent valorada. Creació de vincles entre la persona gran i el jove que li fa la caixa “Es donen moments màgics” on el jove troba imatges que la persona no pot explicar i que el jove proposa i la persona gran ho veu encertat. Segons Lurdes Civit1 de la Fundació Pere Tarrés en la seva exposició de la Caixa de Vida i treball intergeneracional. Podem extreure que aquest projecte és un treball on diferents Generacions poden trobar punts de contacte; NO punts en comú, sinó aportacions d’uns i d’altres. Exemple: caixa nét-avi Descobrir en el nét el que de tu perdura (perdura en els objectes i perduren en el record) El objectes de la caixa prenen un “supravalor” Entre sessió i sessió és necessari buscar anècdotes, objectes i és produeix un procés d’engrescament. Coses que s’aconsegueixen: - Transmissió d’una forma de viure d’una generació de la història del seu país. - Transmissió de coneixements i tècniques manuals o artesanals. - Transmissió/intercanvi de valors - Enfortir vincles. - Ajudar a descobrir que han hagut mancances (es poden adonar que la relació era minsa). - Sorgiment de conflictes no resolts. - Es valori l’experiència de la gent gran i valorar l’empenta i motivació dels joves. - Saber valorar diferents llenguatges expressius. - Intercanvi de vivències. |
| < Anterior | Següent > |
|---|
